Al sostre del congost de Camarasa sobre el riu Segre, es troba la Cova del Tabac. Una entrada molt inaccessible a la muntanya en forma de triangle i envoltada per l’aura de misteri.

Sobre la llinda de l’arc de l’entrada hi ha pintats símbols estranys en color vermellós, desdibuixats pel pas dels anys, que conviden a accedir a la més absoluta foscor.

Un vell pergamí trobat fa poc a l’església de Camarasa relata la història de l’habitant d’aquesta cova maleïda, una dona solitària emparada per diabòliques figures paganes. La Maladona era el recurs desesperat d’aquells que necessitaven favors, desitjos o auxilis prohibits per la Santa Mare Església.

El relat explica que una vegada un senyor ric de la vila va fer un encàrrec al seu servent: arribar fins a la Cova del Tabac, trobar a aquesta particular dona i convèncer-la perquè complís la seva petició. Si ho aconseguia, obtindria una gran recompensa.

El servent va decidir endinsar-se a la muntanya pel seu compte, seguint senders oblidats i pujant per parets infranquejables. Les úniques guies que li confirmaven que anava pel camí correcte eren les tètriques creus amb pardals clavats que assenyalaven el sender. Quan va topar amb una immensa creu coberta d’ocells lligats per les ales i amb un gran duc que exhalava els seus últims aletejos, va saber que havia arribat. Darrere d’aquesta macabra senyal, tapada per una figuera va intuir la colossal boca triangular que només havia vist de de baix a la vall.

La freda foscor de la inhòspita cova el va aturar però havia de continuar, necessitava els poders de la Maladona. Va prosseguir, però va sortir una immensa bandada de ratpenats que semblaven dirigits per una eixordadora veu. El servent va cridar: “Necessito de les teves arts!, Maladona necessito veure’t!”. Després la cova va quedar en silenci i només el va trencar el ressò d’un malèfic riure que el convidava a endinsar-se a la caverna, envaïda per una horrible olor.

De repent, va veure en la foscor foc i fum que sortien d’un gran calder, i d’entre la fumera en sortí una frondosa cabellera platejada, trenada amb potes de conill i ànec com estranys ornaments, que li van advertir de la presència d’un misteriós ser que li va dir: “sé el que vols”. Li allargà un petit flascó negre, i li aconsellà que barregés el beuratge amb vi per dissimular el seu sabor. El servent va voler donar-li una bossa plena de monedes d’or que la Maladona va rebutjar enfadada. Només va demanant-li a canvi dues coses: que la deixés viure en la solitud de la seva cova, jurant que no li explicaria a ningú el seu obsequi. I que no revelés a ningú la ruta per arribar-hi. El servent va assentir amb el cap, es va guardar el sac amb les monedes i va retornar al camí que ja no li era estrany.