Fa 50000 anys, un grup de neandertals feia una parada al camí,a la Cinglera de la Cascalda, un pas natural entre els primers contraforts dels Pirineus i la plana del Segrià. Gràcies a la confluència de diversos ecosistemes podien accedir des d’aquest indret a un ampli ventall d’animals i plantes, necessaris per a la seva supervivència. La reiteració d’aquestes visites i els particulars processos geològics que es donen en aquesta zona, han fet possible la preservació del jaciment de la Roca dels Bous.
Les restes arqueològiques conservades, principalment eines de pedra, ossos dels animals consumits i restes de fogueres, no són gaire diferents de les deixalles que trobaríem després d’una acampada. Són els rastres que ens han arribat de les activitats quotidianes d’aquesta espècie humana, ja desapareguda, que va explotar els recursos naturals del seu entorn d’una manera sostenible. Tant la recol·lecció de fruits i vegetals, com el seguiment dels ritmes migratoris dels herbívors que transitaven per aquestes contrades, van convertir aquest paratge en un lloc freqüentat pels neandertals. Grups nòmades constituïts per homes, dones, infants i ancians que menjaven, dormien i treballaven al voltant de fogueres, generant els vestigis que després de milers d’anys retrobem al jaciment.
Des de l‘any 2001 l’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB) desenvolupa treballs d’excavació sistemàtics al jaciment de la Roca dels Bous. Els resultats preliminars d’aquests estudis s’han publicat en revistes científiques especialitzades (http://www.larocadelsbous.cat/index.php).
Per tal de compartir aquests coneixements, neix la proposta que combina la recerca arqueològica i la difusió del patrimoni cultural amb les noves tecnologies. La protecció del jaciment i la instal·lació de infraestructures que faciliten la visita permeten adoptar un nou model de divulgació científica basat en el “treball en procés”. Aquest plantejament dinàmic obre a tothom, no només el jaciment, sinó també la pròpia excavació, i fa així possible comunicar els avenços i les interpretacions sobre la vida neandertal que any rere any es generen gràcies a l’obtenció de noves dades.
La visita a la Roca dels Bous s’articula a partir de l’ús de pantalles digitals tàctils. Aquesta finestra al passat guia al llarg del recorregut cap al jaciment i proporciona les claus per a una millor comprensió de com, aquests avantpassats nostres, obtenien els recursos essencials per elaborar eines i alimentar-se i com construïen el seu món social. En cadascuna de les estacions d’observació programades es poden consultar vídeos, imatges i aplicacions que, en funció dels interessos, permetran aprofundir en les característiques de l’entorn natural, del treball arqueològic i de la vida neandertal, alhora que permet descobrir una fita important del patrimoni cultural de la Noguera i de Catalunya.
El patrimoni arqueològic és una eina de coneixement perquè ens permet redescobrir el nostre entorn amb la mirada del temps. Donat que constitueix una font d’informació essencial sobre les activitats humanes del passat, la seva protecció i adequada gestió són imprescindibles per permetre el seu estudi al servei de les generacions presents i futures, i per benefici de les mateixes. És una tasca col·lectiva assegurar que tothom en pugui gaudir, conservant-lo i fent-lo accessible.
El patrimoni arqueològic és una riquesa cultural única, fràgil i no renovable. Cada comunitat té el privilegi i la missió de preservar i de difondre els bens culturals que es troben al seu territori, ja que són testimonis irreemplaçables i singulars de la empremta humana al llarg de segles i mil·lennis.
