L’església de Sant Pere de Sorpe és un edifici profundament transformat i alterat per les importants reformes que patí, especialment entre els segles XVII i XVIII, si jutgem pel seu estil, i la data que consta en el seu campanar del 1726; aquests remodelatges suprimiren l’absis central i capgiraren el sentit de la nau, col·locant el presbiteri a ponent, transformant les seves naus laterals en sagristies i capelles, mentre que l’únic absis original que es conserva es destinava a baptisteri i se substituïen els sostres per voltes d’aresta.
En el seu conjunt, l’església de Sorpe és un edifici que s’avé amb les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda, possiblement construït ja dins el segle XII, però construïda amb importants dubtes i manca de domini del tipus arquitectònic que revelen la inseguretat dels seus constructors, que seguien un model mal entès i, per tant, mal resolt.
A l’interior es conserven els següents elements romànics: una pica beneitera, una pica d’olis amb figures esculpides de lleones i una magnífica pica baptismal. Gran part dels frescos murals són al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà de La Seu d’Urgell. Es conserva també, íntegre, un retaule renaixentista restaurat. Resulten interessants les troballes aparegudes durant la restauració de l’any 2013: pintures romàniques i altres elements per oferir una nova visió de l’església.
